I viatjant, viatjant, ens vam plantar a les portes de les festes nadalenques…
El nostre Nadal ha estat diferent. Molt diferent del que estem acostumats a Girona i a Catalunya. Vam passar els dies previs a la meravellosa ciutat de Cusco (Perú), la capital de l’imperi Inca. Però la vam abandonar per anar a passar el 24 i 25 a un poblet de muntanya anomenat Curahuasi, a on hi tenim uns coneguts peruans.
A Girona el Nadal es pot començar a palpar a principis de Desembre. La ciutat comença a engalanar-se per a rebre els dies festius, però a Bolívia i Perú (a on hem passat aquests dies previs) semblen dies normalíssims. Les ciutats no estan plenes de llums, no fa gens de fred, no hi ha mercats nadalencs amb figuretes pel pessebre o tions… Aquí la gent ho viu amb molta naturalitat. Si no fos perquè venen pannetones i perquè algunes botigues tenen alguns llums amb nadales sonant de fons, semblaria qualsevol dia de l’any, menys Nadal.
Al Perú, el 24 de desembre a la nit és ben diferent que a Catalunya. A les nostres terres es caga el tió, la tradició nadalenca que segurament ens agrada més, i sempre va acompanyat d’un abundant àpat nadalenc. Aquí no. No existeix el tió, sinó que algunes famílies han agafat la tradició anglosaxona del Pare Noel (d’altres res de res). A més, la seva tradició és esperar-se fins a mitja nit sense sopar res de res. Quan toquen les 12, es reuneixen amb la família per menjar un plat de sopa, seguit d’una tassa de xocolata amb pannetone. I llavors, alguns van a la missa del gall i d’altres tiren petards pel carrer, com si fos el nostre Sant Joan.
El dia 25 de desembre segurament s’assembla una mica més al nostre. Ells es reuneixen cap a les 12 del migdia i mengen un “pavo asado” bastant semblant al nostre pollastre rostit de Nadal, tot i que sense neules, torrons, polvorons, cava… I acabats de dinar, tothom se’n torna cap a casa ben ràpid perquè l’endemà generalment és laborable.
De canelons i de Sant Esteve no en gasten. El 26 de desembre és un dia normal.
Una de les coses que més ens va fascinar és que per ells el Nadal és tant normal, que per exemple, el dia 24 a les set de la tarda vam passar per davant d’una escola on hi estaven fent classe. O el dia 25 pots anar a fer la compra setmanal al mercat, trobant tots els comerços oberts.
Definitivament, el Nadal com a casa, enlloc!!
Ànnia i Albert