Les 4000 illes
Després de passar tres setmanetes recorrent Laos, vam arribar a la part del sud, prop de la frontera amb Cambodja. Allà vam trobar-hi un indret molt curiós: les quatre mil illes.
Però nois, una cosa, que Laos no té mar!! Oi? Doncs bé, cert, Laos no té mar. La frontera amb Cambodja la marca el vuitè riu més important del món: el Mekong.
Aquest riu transcorre per sis països, durant els seus 4.800 quilòmetres de longitud. Com podreu entendre, transporta una grandíssima quantitat de partícules, que s’han anat dipositant en aquest curiós indret; creant així un delta fracturat en més o menys quatre mil illes, illetes i illots.
Doncs sabent de l’existència d’aquest lloc vam decidir que hi havíem d’anar. Dit i fet, ens plantem a “la costa” Laosiana, agafem una petita barca on en prou feines hi podíem seure i tranquil·lament anem fent camí cap a Don Khong, una de les illes.
En aquest illa, la vida no és gaire activa. Més aviat consisteix en jeure a l’hamaca que tots els bungalous de davant del riu tenen, amb un llibre a la mà i veure-les passar envoltats d’un paisatge únic. I què més? A part d’això, et pots banyar al riu Mekong, fer petites excursions en bici o caminant i si tens sort, veure dofins d’aigua dolça.
Després d’estar-nos-hi descansant un parell de dies, vam afrontar el camí cap a Cambodja. Diem “afrontar” perquè és una odissea digne del mateix Ulisses.
Sortir de Laos
A continuació us narrarem el que fins ara (i portem més de set mesos de viatge) ha estat la frontera més complicada que hem passat.
Per posar-vos en situació: el visat pels espanyols a Cambodja és de 30 dòlars americans, que sumen 60 per a dues persones. Nosaltres ja quasi no disposàvem de moneda local, per tant vam treure 70 dòlars del banc, per tenir-ne de sobres.
Bé, el cas és que sortim a les 7 del matí de la nostra estimada illa, arribem a terra ferma cap a les 8 i arriba el primer contratemps: us heu d’esperar fins les 10. Ja, però ens van dir que a les 8 marxava el bus… Els hi vam dir. La seva resposta va ser: Oh! És l’únic autobús d’avui.
Un cop a l’autobús, passa un home que parlava molt bé anglès i ens demana 40 dòlars per persona per a fer-nos els tràmits de la frontera. 40!
Nosaltres, òbviament li diem que el nostre tràmit val 30 i que no li donarem 40. S’enfada, ens crida i amenaça. Nosaltres som inflexibles. No cedim.
Arribem a la frontera per sortir de Laos. El senyor del bus ens fa baixar, ens diu que haurem de fer el tràmit sols, que hem d’agafar les nostre motxilles, treure-les de l’autobús i després anar caminant fins a la frontera Cambodjana (que està a uns 2 kms). Tot per no voler cedir a l’extorsió.
Ens plantem a la frontera laosiana i ens trobem amb un altre entrebanc. En aquest punt ens demanen 2 dòlars per persona, per a que ens posin el segell de sortida del país. Nosaltres ens enfadem, li diem que això a tots els països del món és gratis i que no tenen per què fer-nos pagar, ja vam pagar el visat per entrar a Laos! Ell ni s’immuta. I ens deixa anar: Si no voleu pagar, us quedareu aquí.
Veient que no en traurem res, decidim pagar el primer suborn del dia. Li diem si podem pagar en moneda laosiana, el Kip, ja que no ens volem quedar sense dòlars. Ens diu que sí, que li paguem 20.000 per persona (el canvi és 1 dòlar = 8.000 Kips), per tant ens fa un canvi totalment beneficiós per ell…
Un cop passat el tràmit de Laos, ens disposem a caminar els 2 kms a 35 graus.
Entrar a Cambodja
Arribats a Cambodja ens crida un senyor des d’una petita guixeta. Ens vol mirar la temperatura corporal amb una màquina. Li diem que no cal. Ens diu que si no ens la mesura no podrem entrar a Cambodja, i ens vol fer pagar un dòlar més per persona. Per aquí no passem. L’Albert es posa a cridar com un boig i l’home es fa enrere i ens pren la temperatura i ens deixa passar GRATIS!
I arriba el punt final, la Visa i el segell al passaport de Cambodja. Ens ve un oficial armat i ens diu que seran 35 dòlars més segell.
Com? Són 30 i el segell ha de ser gratis! Ell ens diu: no, si entres per terra són 35. Nosaltres ens tornem a posar seriosos i li diem que truqui a l’ambaixada espanyola a Bangkok, que allà li ho confirmaran.
Finalment i després d’una bona estona d’estira i arronsa, acabem pagant tot el que portem, 70 dòlars, 30 de visa més 5 de segell.
Resum de l’extorsió
Per tant, els passos fronterers que havien de costar 30 dòlars per persona, van acabar essent: 2,5 segell Laos + 5 segell Cambodja + 30 visa Cambodja = 37,5 dòlars.
Més dels 70 que portàvem a sobre per tots dos, per sort vam poder passar pagant a Laos amb moneda local.
El problema d’aquestes fronteres és la terrible corrupció que hi ha. No hi ajuda el fet que els turistes paguin sense cap reclamació, provocant així que pels locals, qui no extorsiona és el tonto del poble.
Ànnia i Albert