El nord de Laos segurament sigui un dels pocs paradisos verds que queden al planeta. Miris on miris veus verd: a dalt de les muntanyes, a les valls poblades, a les vores dels rius, a tot arreu.
Això ha estat així durant anys i anys, des dels temps dels primers pobladors fins a dia d’avui. A més, aprofitant aquesta exuberància vegetal, en aquesta regió del món hi habita una de les poques poblacions que queden d’elefants asiàtics lliures. Aquests campen al seu aire entre el nord de Laos, Tailàndia, Myanmar i el sud de la Xina. Tanmateix, també hi ha un altre animal que hi té un pes molt important en la regió, i és el tigre d’Indoxina, una espècia autòctona.
Per què el nord de Laos està en perill?
Aquestes espècies es veuen clarament afectades perquè en aquesta regió s’està estenent la desforestació massiva. Entre d’altres raons, cremen els boscos existent per a poder-hi plantar l’oli de palma, de rabiosa actualitat a Europa.
Doncs bé, nosaltres hem estat testimonis de primera mà del desastre natural que suposa la producció d’aquest additiu. Hem presenciat com valls senceres han estat cremades als nostres ulls, tot per plantar les maleïdes palmeres de les quals extreuen l’oli.
I què suposa cremar aquests boscos? Doncs bé, principalment alterar la naturalesa tal i com la coneixem. Ja que, la palmera no és oriünda d’aquesta zona (sinó ja hi creixeria per si sola). A més, això afecta a moltíssimes espècies, no nomes a elefants i tigres, ja que en aquesta zona hi habiten milers d’espècies d’animals diferents.
I si ens centrem en el cas dels tigres i elefants, aquesta producció massiva de palmeres a llocs on abans hi havia boscos naturals, provoca que aquests animals es vegin obligats a passar pel mig dels conreus, provocant grans destrosses. Quina és la solució dels locals? Matar aquests animals. Per tant, estem provocant un gran desastre natural, on s’hi veuen afectades tant espècies animals com vegetals.
El nostre pas per Luang Namtha, Luang Prabang i Vang Vieng, tres de les ciutats més importants del nord de Laos, es va caracteritzar per carreteres infernals i per les vistes monstruoses de boscos cremant-se als nostres ulls, sense nosaltres poder-hi fer res.
Però no tot són coses negatives…
Songkran (any nou laosià)
Durant la nostra estada a Luang Prabang vam coincidir amb una de les festivitats més importants del calendari budista: el Songkran, l’any nou laosià.
Durant tres dies i tres nits, del 13 al 16 d’abril, no es para. A primera hora del matí hi ha força tranquil·litat. Bé, només hi ha la típica ronda matinal de recollida d’aliments per part dels monjos més joves del monestir.
Cap al migdia ja es comencen a veure les primeres pistoles d’aigua, tot avançant el que més tard passarà.
Home, dieu ja què coi passa! Pesats! – pensareu. Doncs bé, durant tres dies, les ciutats budistes del sud-est asiàtic es paralitzen per complet i es produeix la guerra d’aigua més gran mai vista.
Tots els locals, de les seves cases i negocis en treuen mangueres que emplenen palanganes, esperant a que siguin buidades sobre el cap d’algun innocent que passi distret pel carrer.
Com a tota festa de cap d’any, hi ha cervesa, molta cervesa. Aprofitant el baix preu de la cervesa local BeerLao, se’n ven a tot arreu i tothom en beu a totes hores. Tot això, sumat a centenars de turistes i viatgers amb ganes de passar-s’ho bé, provoca una guerra campal a base d’aigua i amb pistoles, globus, gots, ampolles o el que es trobi com a armament.
Realment ho vam trobar una cosa molt divertida, i tenint en compte els més de 30 graus diaris que teníem, doncs ajudava a passar la calor molt millor.
Conclusió
En definitiva, el nord de Laos és molt atractiu, molt verd i sobretot la majoria de la seva gent és absolutament adorable. Tot i així el poder dels diners arriba fins a límits inimaginables. Com per exemple aquesta gent, que porta vivint aquí centenars d’anys i crema la seva terra per plantar-hi una planta de la qual s’extreurà un oli per a que els productes siguin més gustosos…
Cal cremar, literalment, la nostra terra, eliminar espècies d’animals i de plantes i contaminar rius i aqüífers per a que els nostres aliments tinguin “més bon sabor”? Cal?!
Ànnia i Albert