La nostra ruta per Malàisia continua cap a Penang i Langkawi. Penang és una illa del nord-oest del país, que com que es troba molt a prop de la costa, s’hi pot arribar per terra a través d’un pont. La seva capital és Georgetown, que entre d’altres coses, es coneix per tenir un barri armeni on hi abunda l’Street Art. A continuació en teniu una petita mostra…
A part d’art al carrer, a Penang hi vam trobar un temple gegant del qui serà el nostre protagonista d’avui: el budisme. Però abans de parlar-vos sobre això, és important entendre que a Malàisia hi conviuen una barreja de cultures i religions impressionant.
Religions de Malàisia
A Malàisia, per una banda, hi ha molts immigrants procedents de la Índia. Majoritàriament són hinduistes i tenen el seu temple de peregrinació a les Batu Caves de Kuala Lumpur.
Per altra banda, la majoria dels malais són musulmans. La presència d’aquesta religió és fàcil d’apreciar arreu del país, on abunden els alts minarets que s’alcen de les mesquites. Des de que surt el sol fins que es pon, és habitual sentir els càntics que anuncien l’inici de les pregàries.
I finalment, a Malàisia també hi ha una important comunitat budista.
El budisme a Malàisia
Història del budisme
La història del nostre home comença cap al segle VI aC a Lumbini, una petita població del Nepal. Allà hi havia un regne anomenat Kapilavastu i el nostre protagonista era l’hereu d’aquell petit imperi. Estem parlant de Siddharta Gautama.
Durant 29 anys va viure envoltat de les riqueses i els luxes que es pressuposen a la reialesa. Un dia, va decidir abandonar aquesta vida de comoditats, mogut per una idea en la que creia: que l’objectiu de la vida no rau en acumular una enorme fortuna de béns i propietats…
Així doncs, el nostre protagonista va començar a fer camí per la vora del riu Ganges. Va conèixer molts monestirs, centres religiosos de l’època i moltes cultures diferents durant els sis anys de viatge. Però no va aconseguir el que volia.
Un bon dia, va asseure’s sota un arbre i va quedar-s’hi durant quaranta-vuit dies. Allà, finalment va aconseguir el Nirvana i va convertir-se en Buda, l’il·luminat.
Aquest és l’origen, segurament més mitològic que real, del budisme, la cinquena religió amb més practicants del món.
Temple budista Kek Lok Si (Penang)
El temple budista més gran i important de Malàisia s’anomena Kek Lok Si i es troba a Penang. A més, és un important centre de peregrinació de molts dels països del voltant (Singapur, Filipines, Hong Kong, Tailàndia…).
El budisme és una religió molt flexible que té moltíssimes branques, per això si aneu mai a la Xina o visiteu algun temple budista d’ascendència xinesa (com el Kek Lok Si de Malàisia), veureu símbols inequívocs de que és un temple xinés. Per exemple, al Kek Lok Si hi ha una enorme estàtua de Kuan Yin (representació de la deessa misericòrdia) o celebracions de l’any nou xinés.
Un altre factor important a molts temples budistes és la Pagoda. Al temple de Kek Lok Si hi ha la Pagoda més gran del país amb 30 metres d’altitud i 7 pisos. Antigament, la Pagoda, a part de símbol religiós i d’ofrena divina, també servia com a torre de vigilància o com a far improvisat per a vaixells.
Langkawi
Després d’iniciar-nos a la cultura budista, vam començar la temporada de platges paradisíaques. Sí, al febrer…
ADVERTÈNCIA: Si sou gelosos, trobeu molt a faltar l’estiu o simplement n’esteu fins als nassos del fred de l’hivern, no continueu llegint. Tampoc llegiu els pròxims posts, poden causar suors freds i sobretot unes ganes d’emigrar cap al sud est asiàtic força grans…
Doncs el cas és que vam abandonar Penang per anar cap a Langkawi, l’últim punt de Malàisia i el primer del paradís.
Langkawi és un arxipèlag del mar d’Andaman format per 99 illes. Nosaltres vam estar a la única illa que està habitada plenament, Pulau Langkawi.
L’illa és molt petita, en 20 minuts amb moto vas de dalt a baix, però té les millors platges de la costa oest de Malàisia: platges de sorra blanca, aigües càlides i turqueses, i un fons de coral que fan que l’experiència sigui més pròpia del paradís que de la terra.
A més de les platges, a la població de Pantai Cenang hi ha petits restaurants on menjar un quilo de peix costa menys de deu euros. Això, unit a l’ambient juvenil i motxiler, fa que sigui un lloc idíl·lic per perdre-hi alguns dies entre platja i peix a la brasa.
Ànnia i Albert