Kusi Yupanqui va canviar la història de tota Sud-Amèrica.
Us preguntareu qui va ser aquest personatge, doncs va ser el salvador i reanimador de l’imperi inca.
Tot es remunta cap a mitjans del segle XV, quan el nostre protagonista no era més que un adolescent. Ell fill de l’Inka Viracocha, era un noi malcarat i un xic mogut (per dir-ho suau), tant que el seu pare el va enviar a l’exili i va decidir escollir un altre successor.
Al camp, el nostre estimat Kusi es dedicava a la pagesia. Un dia, va tenir una aparició que li va confessar que pròximament el regne patiria una invasió. Ell, a corre-cuita, va anar a avisar al seu pare, però coneixent els precedents del seu fill va pensar que es tractava d’una broma pesada.
Uns dies després, en Kusi treballava durament quan va veure tota la població de Qosqo (Cusco) fugint del que era la seva ciutat. Va ser llavors quan es va adonar que la predicció que ell havia vist s’havia complert, i que els Chancas, una tribu del nord del Qosqo, els havia envaït.
Kusi, al saber que el seu pare i la cord reial havia fugit juntament a tota la població, va sentir que no podia fallar al seu regne i va dirigir-se cap a la ciutat sagrada. Mentre feia camí anava reclutant a tothom que podia.
En la batalla decisiva, i amb l’ajuda de tribus aliades, els Chancas van caure i el nostre estimat Kusi Yupanqui va ser nomenat Inka amb tots els honors. Ell va canviar-se el nom per Pachacútec, que vol dir literalment: ‘el que dóna la volta a tot’.
Pachacútec va ser el governador més important que va tenir l’imperi inca en tota la seva història.
Va començar conquerint gran part del que va acabar sent l’imperi inca, que en la seva màxima esplendor arribava des de Colòmbia fins a Xile, passant per Equador, Perú, Bolívia i Argentina.
L’imperi inca s’anomena el Tawantinsuyu. Aquest estava dividit en 4 parts:
- El nord s’anomenava Chinchaysuyu.
- El sud, Collasuyu.
- L’est, Antisuyu.
- L’oest, Contisuyu.
I l’imperi estava dotat de vies que connectaven totes les zones, que avui en dia encara s’utilitzen.
Pachacútec no només va començar l’època d’expansió de l’imperi, sinó que a més va construir les obres més importants i que millor es conserven en l’actualitat.
Tot i que abans d’explicar les millors obres i que actualment es poden visitar a la ciutat del Cusco o rodalies, hauríem d’explicar què passa amb les construccions inques.
Sabíeu que Cusco ha tingut 2 grans terratrèmols en els últims 500 anys? Us preguntareu què hi pinta aquí aquesta pregunta, però veureu que el que us explicarem és fascinant!
I és que en els dos grans terratrèmols que ha patit la ciutat (tots dos succeïts quan els inques ja havien estat envaïts pels espanyols), es va destruir gran part de Cusco. Tot i així, van haver-hi algunes coses que no es van destruir: tot mur inca que els espanyols havien deixat en peu, va seguir i segueix en peu. En canvi, les construccions espanyoles colonials van ser derruïdes quasi totes per culpa dels terratrèmols.
Segurament, arribats a aquest punt us preguntareu de què estaven fets els murs inques. Doncs bé, els murs inques estaven fets de pedra, només pedra.
Ells coneixien la duresa de les pedres, i utilitzaven pedres més dures per tallar-ne d’altres de més “toves”, així aconseguien crear murs simplement encaixant pedres. La matemàtica que coneixien els inques era molt avançada, és l’única explicació que hi ha per explicar aquests murs tant perfectes.
I l’explicació que hi ha sobre perquè no cauen els seus murs, és que sempre els construïen amb una inclinació d’entre uns 12 i 14 graus. Les pedres estaven tallades amb encaixos, i a vegades les fixaven amb bronze. Tallaven la pedra deixant-hi un espai i hi abocaven bronze líquid, que un cop es solidificava fixava les dues pedres.
D’aquesta forma hi ha murs que han suportat des de guerres fins a terratrèmols, creant així autèntiques obres d’art.
Ànnia i Albert