Bolívia, què n’hem de dir? Segurament sigui el país que en tota una volta al món més ens ha sorprès (positivament).
El primer que un ha de saber si es vol anar a Bolívia, és que ha de tenir molta paciència, ja que sovint sorgeixen imprevistos que alteren el viatge.
Ah, i molt important! Si es vol evitar uns dies de malestar, és recomanable portar pastilles contra el mal d’altura. El mal d’altura ens afecta de forma diferent a cada persona (no hi té res a veure la condició física). És causat per una mala adaptació del cos a un gran canvi d’altitud, al que no està acostumat. Els símptomes poden ser mal de cap, vòmits, marejos…
A nosaltres ens va agafar a tots dos tant bon punt vam creuar la frontera de Xile cap a Bolívia, abans d’arribar al Salar d’Uyuni. En un dia vam passar d’estar de 2.500m a 5.000m. El remei natural és mastegar fulles de coca (a nosaltres no ens va salvar) o bé es poden comprar pastilles contra el soroche (nom local pel mal d’altura), que venen a totes les farmàcies de Bolívia i també Perú.
TRANSPORT
Tren
Bolívia no disposa de xarxa ferroviària, bé només una petita línia però en la que casi no hi circulen trens.
Avió
Si es disposa de poc temps, nosaltres recomanem desplaçar-se amb avió. Quasi totes les ciutats importants del país disposen d’aeroport, per tant l’avió és la forma més ràpida i còmode de moure’s.
Autobús
La xarxa de carreteres no és la millor que hem trobat. Les carreteres que comuniquen les principals ciutats del país són d’asfalt, però totes les altres solen ser de grava.
Segurament, si preguntes a viatgers que han anat a Bolívia, molts et diran: els autobusos són incòmodes, vells i sorollosos; els trajectes llargs i pesats; i els conductors condueixen de forma suïcida.
I sí, tenen raó. Però i la d’aventures que et passen? Si es disposa de temps i humor, el millor i més barat és anar amb autobús.
Si no haguéssim anat amb autobús de La Paz a Rurrenabaque, mai no haguéssim vist la bogeria que és anar 12 hores en un autobús sense lavabo ni aire condicionat. També ens hauríem perdut la carretera de terra plena de bonys, amb un precipici just al costat. I el millor de tot (o pitjor depèn de la perspectiva), viatjar amb gent dormint a terra, al mig del passadís, perquè no hi ha més seients…
Transport públic
El transport per dins la ciutat té una menció a part.
Generalment no expliquem el transport per les ciutats, ja que sol ser bastant senzill. Les grans ciutats de Sud-Amèrica solen disposar de metro i una bona xarxa d’autobusos. Però això no passa al país més autèntic dels que hem visitat, Bolívia.
El transport corre a càrrec d’uns microbusos (fan la meitat dels autobusos de Catalunya), a on pots pujar i baixar a on vulguis, simplement has de cridar: bajo!
A tot això se li ha d’afegir que el trànsit és caòtic, que el transport públic és zero turístic (sempre érem els únics gringos) i que era molt barat.
I per acabar amb el transport, volem parlar d’una de les dues coses que més ens va cridar l’atenció de Bolívia: les estacions d’autobusos. I és que mai hem vist un lloc tant atabalant, estressant i caòtic, però alhora excitant, simpàtic i sobretot divertit. Si no s’ha anat a Sud-Amèrica és difícil explicar amb paraules el que és, però ho intentarem:
“Entres, escoltes i saps que hi ets, que has arribat a una terminal! Un batibull de gent, mercaderies vàries i sobretot crits, molts crits. Senyores de 25 agències diferents que totes anuncien alhora els destins més imminents dels seus autobusos. I tu, enmig d’aquella escena més típica d’una llotja de peix que d’una estació d’autobusos, has d’intentar trobar el bus més barat sense perdre els nervis ni l’humor.”
MENJAR
Bolívia no és un país gaire ric. En general és un país força simple en aspectes gastronòmics. El menú típic de qualsevol bolivià consta sempre d’una sopa de verduretes amb una mica de pollastre i quinoa, fideus o blat; i de segon algun tros de carn amb arròs, sempre arròs!
Un dels plats més bons que hem provat és el falso conejo, una espècie de milanesa de carn banyada amb una salsa vermella, que pica força. Un dels altres plats característics és el mondongo, que és bastant semblant al falso conejo amb la diferència que hi ha carn picada en comptes de milanesa.
De Bolívia, la segona cosa que ens va cridar més l’atenció després de les estacions d’autobusos són els mercats. Creiem que és un motiu de pes per visitar Bolívia. No hi ha mercats al món amb més colors, olors i moviment que els del país de l’altiplà. Menció a part mereixen la zona de jugos a on pots trobar sucs naturals, exprimits davant teu, de totes les fruites imaginables.
ALLOTJAMENT
Pel que fa a l’allotjament, no busqueu hostels ni albergs gaire luxosos, si els voleu a un bon preu. Si bé a les ciutats principals sí que hi ha hostels a l’estil europeu, l’allotjament econòmic del país es troba en pensions o petits hotels molt senzills. Inclús podreu trobar habitacions a cases de particulars, que els hi sobren i les lloguen a estrangers per treure’n uns diners extra.
PRESSUPOST
Per acabar, farem la pregunta que caracteritza les nostres guies bàsiques: Quant costa viatjar per Bolívia?
Bé, Bolívia segurament sigui un dels països més barats de tot Sud-Amèrica. El transport és barat, igual que l’allotjament. I pel que fa el menjar, si es va als mercats, un menú costa 10 bolivians (1.4 €)…
El nostre pressupost diari era de 50€/dia (per tots dos), i vam estar-hi 22 dies.
El que ens vam gastar a Bolívia es divideix en:
- Allotjament = 205€ -> mitjana de 9,3€ al dia.
- Menjar = 313,36 € -> mitjana de 14,24€ al dia. Comptant els jugos (que ens vam fer cada dia) i esmorzar, dinar, berenar i sopar.
- Transport = 133 € -> mitjana 6€ al dia. Com veieu és molt més barat que Argentina.
- Altres = 183,83 € -> mitjana de 8€ al dia. Aquí hi comptem tots els extres, paper higiènic inclòs (important, ja que cap lavabo en té). A Bolívia també vam haver de començar a comprar l’aigua embotellada, ja que a diferència de Xile i Argentina, no es recomana veure aigua de l’aixeta.
- Tour de 4 dies per la selva de Rurrenabaque = 295€. Durant 4 dies, vam viure l’experiència de viure dins la pampa/selva, a les portes de l’Amazones. Ho vam contractar a través d’una agència operadora. Hi teníem inclós l’allotjament de tres nits, tots els àpats i totes les excursions/activitats.
El canvi que vam trobar va ser de:
1 € = 7 Bs (Boliviano)
Ànnia i Albert