Què ens impulsa a viatjar? Per què hem arribat a passar “incomoditats” quan a casa hi estaríem la mar de bé? Estem bojos?
Aquestes preguntes se’ns han plantejat molts cops durant els més de sis mesos que portem recorrent món, i sempre ens diem un a l’altre: mira on som.
I és que segurament seria molt més senzill, fàcil i còmode quedar-nos a casa, amb una feina que no ens portés més preocupacions que les necessàries, i acabant les nostres respectives carreres universitàries.
Nosaltres vam decidir aparcar-ho tot per aconseguir lluitar pel nostre somni. Tens 21 anys, et queda relativament poc per acabar una carrera universitària i tens una feina que et proporciona suficients diners per viure bé (al ritme d’un jove de 21 anys, es clar).
Doncs no és gens fàcil agafar tots els estalvis que guardes com un tresor i embarcar-te en un viatge on no tens res clar. Res clar? Bé, hi havia alguna cosa que volíem aconseguir sí o sí: viatjar com autèntics viatgers i no com turistes.
I arribats aquí ens preguntem: què és ser viatger i què implica?
Doncs bé, primer de tot hauríem de fer alguna distinció entre un turista o un viatger. Si mai aneu de viatge i us hi fixeu, de seguida els diferenciareu.
El Viatger…
- Sol portar motxilla. No sol ser molt gran, ja que sap que li espera un llarg viatge i que podrà anar comprant el que necessiti. El més important és que no ocupi ni pesi molt.
- Es mou de forma econòmica, com la gent local. Amb transport públic, autobusos, trens o mitjans ben pintorescos (nosaltres hem arribat a anar amb camions de patates, remolcs, ambulància, canoa…)
- No va dins un ramat d’ovelles, sinó que sol fer rutes alternatives, sempre buscant més contacte amb la gent local.
- Prevalen les històries, els moments en els quals descobreix com és realment el país on està, per sobre de les fotos que pugui fer-ne.
- Dorm en hostels, albergs i guesthouses, on es troba amb molts altres viatgers amb els quals fa amistat i comparteix idees de destins i viatges.
- No deixarà perdre l’oportunitat de poder descobrir mercats i tastar menjars típics, generalment a peu de carrer.
El Turista…
- No es preocupa del que pesen o ocupen les seves maletes, ell quasi no les carrega. Sovint porta roba suficient com per vestir-se durant 25 dies sense que li faci falta rentar-la.
- Sol viatjar amb el transport més còmode i ràpid. Normalment avions.
- Té poc temps, per tant només visita els “highlights” del país. Va als llocs més turístics possibles, sense concebre que hi ha rutes més autèntiques on coneixerà amb més profunditat el país que visita.
- Tornarà amb un grapat de fotografies, la majoria fetes entre empentes i males cares de japonesos histèrics perquè se’ls escapa el bus. Fotos fetes per la simple necessitat d’haver de plasmar que ha estat allà, i així poder restregar-ho a amics, coneguts i familiars.
- No dormirà en qualsevol lloc que baixi de les quatre/cinc estrelles. No fotem, compartir bany? Estem bojos o què?
- Menjar al carrer? Si aquí al costat hi ha un dos estrelles michelen!
Arribats a aquest punt direu: Home, molt dormir en hostels o albergs quan tens 20 anys, però amb 50… Doncs no teniu raó! Hem conegut homes i dones d’entre 60 i 70 (no vam gosar preguntar l’edat) dormint en albergs com nosaltres. I a més, dormir en un hotel bo no vol dir no tenir mentalitat viatgera.
Ser viatger és molt més que tot el que hem explicat fins ara. No tracta només de dormir en llocs senzills, menjar en mercats i sortir de les rutes convencionals. Un viatger es preocupa més enllà del que pot preocupar-se una persona que es troba fora de la seva terra. Creiem que al viatger li interessa com viu la gent local, i sobretot reflexiona sobre el que veu i el que tenim a casa nostra.
Un viatger ho és de cor. A un viatger li agrada seure en un bar i escoltar el que li explica el desconegut de la barra. Un viatger segurament veurà que al costat del súper palau imperial del rei de no sé on, hi ha uns nens jugant descalços al carrer.
Amb aquest text volem plasmar com creiem que ha de ser un turisme responsable. Tanmateix, hem comprovat que ningú encaixa a la perfecció a cap llista de punts quan es tracta de viatjar. Tal i com passa amb totes les coses d’aquesta vida, els absoluts de blanc o de negre no existeixen. Per exemple, quan algú fa una foto, pot tractar-se d’un acte de narcisisme per presumir davant de tercers; però també pot ser un intent de captar un moment, una vivència que vol recordar i poder reviure en un futur.
Hem establert com seria un viatger absolut i com seria un turista absolut, encara que no existeixin. Així, podem reflexionar en quin punt ens trobem i en quin punt ens agradaria estar.
Tot i així, creiem que és important que la nostra balança s’inclini per intentar ser més viatgers i menys turistes. Ens hauríem de preocupar més de la gent a la qual li “envaïm” el país, i menys del que diran els de casa quan tornem.
Ànnia i Albert.