Hola Ànnia i Albert!
Som els alumnes de 1r d’ESO, ens recordeu? A punt i preparats per “Menjar-nos el Món” amb vosaltres!
Primer de tot donar-vos les gràcies! Sou els nostres “Callejeros viajeros” i al vostre costat us podem dir que hem aprés molt i que estudiar així la geografia és molt divertit!
Us hem fet un recull de fotos perquè veieu tot el que hem fet.
- Quin és el menjar que us ha sorprès i us ha agradat més? (Aina, Mariona i Queralt)
Tots dos estem d’acord en quina és la resposta a aquesta pregunta. El menjar que ens ha sorprès/agradat més és el cuy. És una espècie de conillet d’índies, un híbrid entre rata i conill que està boníssim. El vam provar a Perú i és típic de la zona sud, a tots els voltants de Cusco. De fet, va ser el nostre sopar de Cap d’Any! Se’l poden menjar o bé al forn o bé fregit. El més impressionant és que te’l serveixen tot sencer al plat, que li pots veure la cara, les dents, les potes, les ungles… I es menja amb les mans, sense manies!
- A quins llocs hi ha pobresa? (Aina, Mariona i Queralt)
Tal i com vam estar parlant mentre feiem l’Skype, a Bolívia i Perú és on més pobresa hem vist durant aquests mesos. Sobretot en les zones rurals, és on ho vam poder apreciar més. La gent treballa de sol a sol, alguns al camp i altres als seus petits negocis. Tot i ser humils i viure amb menys del que qualsevol de nosaltres té, aprecien molt el que tenen i se senten molt feliços. Nosaltres vam aprendre molt d’aquesta gent. De com s’estimen a la seva família, als seus amics, de com obren les portes a una persona que acaben de conèixer, de com valoren les petites coses.
- Els nens i nenes tenen recursos per estudiar? (Carla Massaguer I Carla Guijarro)
Si pensem en Argentina i Chile, la situació dels nens i nenes és molt semblant a la que té qualsevol infant a Catalunya. A les grans ciutats de Bolívia i Perú també. La diferència però, es troba quan t’allunyes de les grans ciutats. Per exemple, hem conegut nens i nenes que han de caminar més d’una hora per anar a l’escola.
- Heu fet bons amics? (Ever i Arnau)
A Argentina vam conèixer a molta gent i vam fer molts bons amics. Els argentins són persones molt obertes, extrovertides i que no tenen cap problema per començar una conversa, és per això que és molt fàcil sortir del país amb unes quantes amistats a la butxaca.
A Perú, també vam intimar molt amb gent del país, ja que vam estar vivint durant una temporada amb famílies que són d’allà. Ens van obrir les portes de casa seva i en ells hi vam trobar molt d’escalf. En guardem molt i molt bon record.
Si hi reflexionem, hem fet amics de tot el món: Brasil, Àustria, Argentina, Perú, Estats Units, Veneçuela, Perú…
- Quin és el viatge més pesat que heu fet? (Ever i Arnau)
El viatge més pesat que hem hagut de fer és La Paz – Rurrenabaque (Bolívia). La ruta ens portava des de la capital boliviana a una població a les portes de la selva amazònica. El viatge va durar unes 12 hores, en un autobús sense lavabo que només va fer una parada de mitja hora en tot el trajecte. A l’autobús hi havien més persones que no pas seients, de manera que n’hi havia unes quantes que viatjaven assentades a terra, al mig del passadís. Tot i així, el pitjor era la carretera: més de la meitat del trajecte sense asfaltar, en molts trams era tant estreta que només s’hauria pogut circular en un sentit (però venien cotxes, camions i autobusos de tots costats).
Va ser tota una odissea!
- És fàcil trobar connexió a internet? (Genís i Grau)
Actualment hi ha wifi a tot el món. A molts dels llocs on hem anat no hi havia un gran wifi, però era suficient com per anar penjant els posts al blog i parlar amb la família. Cada vegada vivim en un món més globalitzat, i tot i estar a l’altra punta del món, a vegades sembla que estiguis al costat de casa.
- Us ha passat alguna cosa que considereu anècdota? (Laia, Nora i Natàlia)
Uf, ens han passat un munt d’anècdotes. Una de les que tenim més presents és a la Patagònia Xilena: quan fèiem autoestop ens va recollir una ambulància! Vam anar més de dues hores a dins, com si fóssim pacients. La carretera era sense asfaltar i plena de bonys, vam agafar una bona marejada…
- Quin és el lloc que més us ha agradat fins ara? Us hi quedaríeu a viure? (Laura i Carla castro)
Fins ara el que més ens ha agradat és el Machu Picchu, és increïble. Però com que allà dalt ningú s’hi pot quedar viure, s’hi haguéssim de triar algun lloc on passar una bona temporada, aquests en serien alguns: Sucre (Bolívia), Arequipa (Perú) i Bariloche (Argentina).
- Durant aquest temps, amb quins transports heu anat? (Laura i Carla castro)
Doncs hem anat en infinitats de transports: Cotxes, autobusos, metro, vaixell, barca, canoa, bicicleta, furgoneta, camió, ambulància, tuc-tuc, avions, cavall… Sabeu amb quin transport NO hem anat? Amb tren! A Amèrica del Sud quasi no n’hi ha, però esperem que això a Àsia canviï.
- No us feia fàstic banyar-vos amb aigua bruta d’un riu? (Queralt Rafart i Queralt Martí)
Us debeu referir a quan ens vam banyar a les aigües d’un riu de la selva amazònica, entre les pampas bolivianes. De fet no era aigua bruta, però a les fotos es veu tant marró perquè és l’erosió de terra dels costats i el fons del riu. Com que hi havia molta corrent, l’aigua feia que la terra s’agités. El que sí que feia una mica de respecte és pensar que en aquell mateix riu hi havia piranyes, caimans i cocodrils!
- Trobeu a faltar a la família? (Shipei, l’Albert i l’Hugo)
Bona pregunta! Com hem dit, avui en dia les noves tecnologies t’ho posen tot molt fàcil. Podem parlar cada setmana amb la família i amics, i tot i que no és el mateix que tenir-los cara a cara, ens dóna una bona sensació de proximitat. Els dies de Nadal, per exemple, van ser uns dies on vam trobar a faltar especialment la família, perquè com sabeu són dies especials i que com a casa enlloc. Però per sobre del que enyorem una mica, ens guanyen les ganes de veure món i de descobrir llocs nous cada dia que passa!
- Quin animal dels que heu vist us ha agradat més? (Mariana, Rama)
Els animals que han estat més espectaculars per nosaltres han estat la balena a Puerto Madryn (Argentina) i el cocodril a Rurrenabaque (Bolívia).
- A quins tipus de llocs heu dormit? (Mariana, Rama)
Hem dormit sobretot en hostels (albergs). Sovint és la opció més econòmica i on també pots trobar més gent que viatja com nosaltres. Són allotjaments que normalment tenen cuina i per tant et permeten fer-te el teu propi menjar i així poder estalviar. A més, també solen tenir moltes zones comunes amb sofàs, música, jardí, bar o fins i tot billar; que et permeten interectuar molt amb l’altra gent que s’allotja al hostel.
- Heu trobat gent que fa el mateix que vosaltres? (Blessing i Alba)
Moltíssima! Molta més gent de la que creiem abans de començar a viatjar, fa el mateix que fem nosaltres. Alguns viatgen durant uns mesos i d’altres per anys; alguns sols i d’altres amb parella o amics; alguns ho tenen tot planificat i els altres ho fan tot sobre la marxa… La majoria de gent que ens hem trobat que viatja com nosaltres són d’Europa, Austràlia, Nova Zelanda o Estats Units. També algun d’Amèrica del Sud, però ja costa una mica més.
- Quin es el clima que més us ha agradat de tots els que heu passat? (Aleix i Adrian).
Hem tingut climes de tot, des de neu i temperatures sota zero a la Patagònia Argentina, fins a calor extrema a la selva boliviana. Però el millor clima de tots segurament ha estat el de Lima (Perú). Estàvem a uns 20/25 graus sense que fes un sol d’aquells que et socarrima la pell. Era perfecte per passejar amb màniga curta i pantaló curt.
