Tot comença als anys 20 del segle XVI. Regnava Huayna Capac, tot era felicitat al nostre imperi preferit. Fins que desgraciadament mor. Llavors, queden els seus dos fills: Atahualpa i Huáscar.
Aquests dos comencen una guerra civil per a veure qui serà el pròxim Inca de l’imperi, però el que ells no saben és que aquesta guerra provocarà la caiguda final de la seva civilització tal i com la coneixen.
Comença una ferotge batalla per a la dominació de l’imperi, i alhora, arriben els espanyols de la mà de Pizarro. Però passa una cosa de la que no es parla gaire, per no dir gens. I és que en comptes d’entrar a la batalla, el que fa Pizarro és emportar-se un jove des de l’imperi inca fins al regne de Castella, per a que aprengui l’idioma i així tenir un intèrpret. Se l’emporta a Castella perquè veu la ferotge guerra inca i pensa que això debilitarà molt l’enemic, i que quan acabi la guerra serà el moment d’aparèixer i conquistar els inques definitivament.
I així va passar. Vora els anys 30 del segle XVI Pizarro arriba fins a Cusco, la capital del Tahuantinsuyo sense gaire oposició.
Del que va passar després se’n diu l’exili. Els inques primer van refugiar-se al que actualment és una de les meravelles del món: Machu Picchu.
Es diu que van viure allà uns 10 anys, els espanyols buscaven on s’havien amagat els inques o el que d’ells en quedava, però no els trobaven. Quan els inques van veure que els espanyols se’ls estaven acostant, van decidir marxar, però abans de fer-ho van trencar i tallar tots els ponts i vies que anaven fins a Machu Picchu, aconseguint així que perdurés més de 500 anys sense que cap visitant hi arribés. Penseu que hi havia més de 12 accessos a la ciutadella, no devia ser feina fàcil…
Després de Machu Picchu van anar a Vilcabamba. L’últim refugi inca. Vilcabamba està situat a uns 80 kilòmetres de la muntanya sagrada, el camí és escarpat i de difícil accés. Allà van viure-hi més de 35 anys, fins que finalment els espanyols els van trobar i assassinar a la plaça d’armes de Cusco. L’últim Inca va ser Túpac Amaru I.
200 anys més tard, un dels descendents d’aquest últim Inca va encapçalar la que seria la més gran revolta independentista durant el Virregnat del Perú, aquest personatge es deia Túpac Amaru II.
Com sempre, l’avarícia del Regne d’Espanya (ja des de Madrid), va provocar la revolta d’un poble oprimit. Malauradament aquesta revolta va acabar amb el nostre estimat Túpac Amaru II desmembrat al mig de la plaça d’armes de Cusco.
Finalment, al 1821 l’exèrcit d’alliberament del sud va assolir la independència peruana de l’estat espanyol. Segurament estareu fent càlculs i sí, són quasi 200 anys…
Ànnia i Albert