Cusco, la ciutat imperial i capital de l’imperi Inca.
Cusco avui en dia “només” és la ciutat més turística de Sud-Amèrica, però més enllà del turisme no és una ciutat gaire important dins del Perú.
Això, però, no sempre ha estat així. Fa més de 500 anys era la capital de l’imperi més pròsper de tot Amèrica, i només l’arribada dels espanyols ha evitat que poguéssim veure l’abast d’una de les civilitzacions més interessants i de les que menys es coneix de la història.
Tota bona història té un principi, el d’aquesta història neix a l’Illa del Sol. Els que llegiu els posts habitualment, sabreu com sorgeix el naixement de la civilitazació inca; pels que no ho sapigueu, us recomanem que abans de continuar llegiu el post: Titicaca, no és només un llac.
Un cop Manco Cápac i Mama Ocllo van sortir del llac Titicaca, van començar a cercar dins de l’actual Perú una zona fèrtil on establir-hi una ciutat. La ciutat que en el futur esdevindria la capital de l’imperi que el seu creador els havia encomanat crear.
Us preguntareu: A simple vista pots veure si una terra és fèrtil? Nosaltres també ens ho vam preguntar, i la resposta és que els nostres protagonistes posseïen una vara, com la de Moisés, però aquesta no estava feta de fusta sinó d’or. Quan trobaven un lloc que els hi semblava bé, intentaven enfonsar la vara a terra, si aquesta no ho feia, volia dir que no era el lloc indicat. Sabeu a quin lloc es va clavar? Doncs sí, al lloc on actualment hi ha Cusco.
Un cop tenien el lloc van començar a crear i poblar la ciutat. Diu la llegenda que els primers cusquenys són una barreja de les restes de la civilitzacions Tiahuanaco i Wari. Amb aquests fets ens plantem cap a l’any 1200 d.C, aproximadament (les referències d’anys no són exactes ja que no es tenen cròniques de l’època).
Abans de continuar explicant la història inca, cal saber una sèrie de coses:
- No eren politeistes com ens han fet creure, i el seu Déu no és el Sol, sinó que el seu Déu és Viracocha. Ells creien en divinitats, per tant, després del Déu Viracocha adoraven al Sol, la Lluna, les Estrelles, l’Arc de Sant Martí i els Llamps i Trons.
- A part del Déu Viracocha i les divinitats, també adoraven al Còndor, al Puma i a les Serps. Ells creien que el còndor era el missatger de Viracocha i les divinitats, a més també es creia que era el guia dels morts al regne de Hanan Pacha. El puma simbolitzava la saviesa, la força i la intel·ligència; també simbolitzava el govern, per això la ciutat de Cusco té forma de puma. I per acabar, la serp simbolitza el món dels esperits i dels morts. Els tres són considerats animals sagrats i formen la trilogia inca. Simbolitzen successivament: el Hanan Pacha, el món del cel, el Kay Pacha, el món d’aquí i el Ukhu Pacha, el món subterrani.
- Els inques eren molt avançats en molts aspectes, però el motiu pel qual no existeixen cròniques de l’època és que no sabien escriure. Tot es basava amb la comunicació oral.
- Cusco, en quechua (va ser idioma dels inques abans que marca esportiva) s’anomenava Qosqo, que vol dir “melic del món”. Per ells era el centre del món i per això Cusco o Qosqo estava al centre de l’imperi (ja hi arribarem).
- La societat estava organitzada d’una forma socialista, és a dir, tot era per tots. Tot i que l’Inka, el seu màxim governant, era adorat a l’estil europeu: l’absolutisme.
- Si mai aneu al Cusco i veieu una bandera homosexual, que sapigueu que no és que els cusquenys siguin molt liberals, sinó que la bandera inca té els mateixos colors que la homosexual.
I fins aquí arriba la introducció bàsica sobre l’imperi Inca. Si esteu encuriosits, que sabem que ho esteu, estigueu atents, perquè pròximament sabreu tota la història d’aquest meravellós imperi que uns impresentables van destruir.
