Després de les nostres aventures per la selva amazònica, la nostra següent parada (i la última de Bolívia) va ser el Llac Titicaca: el llac navegable a més altura del món, 3812m.

Copacabana va ser la nostra seu durant els primers dies d’estància al llac. És una ciutat molt especial, perquè a part de ser un paradís digne del carib o de ses illes, és també un lloc molt important per la proximitat que té amb la Isla del Sol.

[Read more…]

Després del decepcionant Barça-Madrid, el nostre rumb era la selva, la selva amazònica.

De La Paz a Rurrenabaque (ciutat a on comencen els tours per la selva) hi ha la carretera més perillosa del món, o si més no, fa uns anys ho era. I és que el trajecte són més de 12 hores en un autobús molt simple, a on no hi ha lavabo, ni aire condicionat, ni menjar, on hi ha més gent que seients… La carretera, a més de ser de terra, no superava els 4 metres d’amplada: a un costat hi tenies la muntanya i a l’altre un precipici de més de 40 metres… I en aquestes condicons hi circulaven cotxes, autobusos, camions i vehicles de tot tipus en els dos sentits.

Continuar llegint

Després d’aquest començament tant espectacular i sofert de Bolívia, tocava viatjar una mica per l’interior del país. Així doncs, ens vam carregar de molta paciència i vam començar a fer hores d’autobusos com bojos.

Tant bon punt vam arribar a Uyuni ciutat, ens vam dirigir “a la terminal”. Ho posem entre cometes ja que no hi havia cap edifici amb totes les empreses venent els tiquets; sinó que era un carrer de terra (com tots els del poble), a on hi havia tot de dones cridant les destinacions dels autobusos de les seves empreses. Al final vam aconseguir un bitllet que anava cap a Potosí.

[Read more…]

A partir d’aquell moment tots els components del cotxe menys en Carlos i un company rus, van vomitar i es van anar trobant malament. Sí, l’Ànnia també. Al acabar el dia vam arribar a la població de Villa Mar, a on vam dormir la primera nit. Allà va començar una ferotge batalla per veure qui s’emportava la competició de “treure l’estómac per la boca” més vegades del viatge.

L’endemà ens vam llevar que el marcador estava 3-1 ”guanyant” l’Albert. El pobre va passar més estona al lavabo que al llit…

El dia sobre el 4×4 va començar visitant unes roques que de forma completament natural havien adoptat formes diverses: una “rèplica” de copa del món, un camell, edificis d’un poblet d’Itàlia o moltes altres que la teva ment podia imaginar.

[Read more…]