Blog d'uns joves aventurers que han decidit emprendre l'aventura més important de les seves curtes vides: donar la volta al món. Ens hi acompanyes?
Xile ens atrapa, sí, tal com sona.
Vam entrar a Xile com a variació de la ruta prevista, ja que en un principi la nostra idea era la d’anar pujant per la part Argentina de la serralada dels Andes, però no vam poder. Per la ruta 40 (la única que va vorejant els Andes) només hi circulen autobusos a partir del novembre. Per tant, la solució que se’ns va plantejar, i que uns nois catalans ens van ajudar a decidir, va ser la de fer el mateix trajecte però per la banda xilena dels Andes.
Si ets amant de les excursions, t’agrada caminar i no saps on anar a les pròximes vacances, ja ens pots felicitar, t’hem trobat el lloc perfecte: El Chaltén.
Està situat a la part argentina de la Cordillera dels Andes i a uns 2.500 km al sud-oest de Buenos Aires. Deu tenir vora uns 1.000 habitants i el poble consta de 10 hostels i 15 restaurants/bars.
Però si hi vas, no ho faràs per la gent que hi viu, pels hotels que tingui o pels restaurants als quals puguis anar a menjar un bon xai a l’estil de la Patagònia. Sinó que hi aniràs pel que de veritat val la pena: AVENTURA. [Read more…]
Ushuaia, difícil oblidar-nos d’aquesta meravellosa ciutat. Però el nostre viatge havia de continuar i ja pensàvem en la següent meravella que veuríem: el Perito Moreno.
Per poder veure el Perito Moreno, necessitàvem arribar fins al Calafate, situada a uns 800 km d’Ushuaia. Per arribar-hi vam agafar el nostre segon avió del viatge. Les vistes d’Ushuaia des del cel van ser increïbles. [Read more…]
LA FI DEL MÓN, quantes històries, llegendes, pors, impressions, curiositats, imaginacions… haurà provocat aquest punt tant màgic del món?
Ushuaia està a la fi del món, de fet, és la fi del món. És la ciutat més austral del planeta, i pels que no ho sapigueu, austral vol dir més al sud, per tant, Ushuaia és la ciutat que està més al sud (i alhora més a prop de l’Antàrtida) del món.
El procés d’aproximació a Terra del Foc, l’illa a on es troba la ciutat, ja és tota una odissea en si mateixa, ja que primer has d’arribar a Río Gallegos, última ciutat continental (has d’haver fet més de 2500 km des de Buenos Aires). Un cop allà, segueixes baixant fins a travessar la frontera amb Xile, ja que per qüestions històriques, hi ha un trosset abans d’arribar a l’Estret de Magallanes que pertany a Xile, juntament amb la meitat illa. L’estret s’ha de travessar en un vaixell i un cop a terra, tornem a reprendre el viatge, ara per carretera de grava fins a tornar a entrar a Argentina. Un cop a Río Grande (Argentina) continuem fins a Ushuaia passant per Toluhin.
Quan som petits hi ha una sèrie d’animals que sovint ens fascinen, de moltes formes i de moltes maneres. D’animals fascinants a la terra n’hi ha molts, moltíssims. Des del magnífic “rei de la selva”, el lleó (tot i que no viu en les selves…), passant per les balenes o els dofins.
Avui no toca parlar d’aquests animals, avui tenim tota l’atenció posada sobre el pingüí, i no qualsevol tipus de pingüí, sinó el de Magallanes. El pingüí de Magallanes és un ocell marí, que com tots els de la seva espècie no vola, i fou un dels primers pingüins que va ser vist per l’home europeu. I a veure si endevineu qui va ser el primer a veure aquest animal? Van ser els expedicionaris capitanejats per Fernando de Magallanes! (Qui ho hagi endevinat que ho comenti ;)).
