Després de quatre mesos i mig de viatge arribem a un dels punts que ens fa més il·lusió, el canvi de continent!
Durant mesos hem viscut aventures per Sud-Amèrica i després per la sempre màgica i inquieta Nova York. Ara arribem a Singapur, la que nosaltres anomenem: la ciutat del futur.
Molta gent creu que Singapur és una ciutat estat tal com ho és la Ciutat del Vaticà. De fet nosaltres abans d’anar-hi també ho creiem. Però en realitat és un país format per 63 illes, i Singapur ciutat n’és la capital que tothom coneix.
Singapur l’hem titulada la ciutat del futur perquè des de que hi vam aterrar i durant els 4 dies que hi vam ser ens vam sentir una mica dins una pel·lícula de ciència ficció. Es com una bombolla de comoditat: absolutament tot està dissenyat perquè el ciutadà tingui una vida fàcil, feliç i sense problemes.
Per exemple, és fàcil moure’t a través del seu metro ultra-modern i ben organitzat (comparat amb el de Nova York el de Singapur li dóna mil voltes); és fàcil comprar qualsevol cosa que necessitis perquè a cada barri hi ha desenes de centres comercials amb botigues de tot; és fàcil menjar el que vulguis perquè hi ha restaurants de totes les cuines del món i també per totes les butxaques (gràcies a les parades de menjar al carrer); en resum, tot és fàcil!
A més, és la ciutat més segura que hem conegut. Els habitants de Singapur actuen com a ciutadans exemplars i es refien totalment de que la resta es comportaran igual. Moltes vegades no es molesten ni en tancar casa seva amb clau, o simplement amaguen la clau sota la catifa de l’entrada. Pots deixar-te el teu mòbil d’última generació sobre la taula d’una terrassa d’un bar, tornar al cap d’una hora i que ningú l’hagi tocat. Passejar pel centre de la ciutat o pujar al metro no suposa anar amb tensió i vigilar la motxilla com si en qualsevol moment pogués desaparèixer…
També ens va sorprendre la netedat i l’equilibri amb l’ecosistema que té Singapur. És impossible veure un paper tirat pel terra o brutícia acumulada. A més, per tota la ciutat hi ha grans parcs repartits estratègicament que tenen boscos, llacs, selva, turons… Així els singapuresos els caps de setmana poden anar a fer esport o pícnic, talment com si estiguessin lluny de la ciutat, en plena natura.
És la ciutat perfecta, però de tant perfecta, a nosaltres ens hi va faltar alguna cosa. Aquella autenticitat que la història dóna a cada ciutat, sempre diferent, amb petits defectes que les fan especials…
Cal dir, que Singapur no sempre ha estat aquesta bombolla de perfecció. Avui en dia, Singapur capital és un dels centres financers més importants d’Àsia i segurament del món sencer, però no sempre ha estat així… Us fem 5 cèntims de la seva història, per entendre com Singapur s’ha convertit en aquesta ciutat del futur.
Breu història de Singapur
Singapur va començar a ser habitada cap al segle II d.C. i sempre ha estat una de les perles d’Àsia, ja que per la situació que ocupa és un lloc important de navegació: per allí hi passa la ruta que uneix els Emirats Àrabs, la Índia, Pakistan… amb la Xina, Taiwan, Cambotja, Vietnam, Japó, etc. I també la ruta de la seda que unia Europa amb Àsia oriental.
Per aquesta raó, Singapur sempre ha estat en disputes fins que a principis del segle XIX, l’imperi britànic a mans de Thomas Stamford Raffles, va crear una ciutat des de 0. Per tant, l’antiga Singapur es troba en la mateixa ubicació que l’actual ciutat dels rasca-cels, però ja no en queda res.
Amb això, l’imperi Britànic va dominar el comerç, de la ruta de la seda, i el món.
Arribada la Segona Guerra Mundial, Gran Bretanya va haver de centrar els seus esforços en derrotar l’exèrcit nazi alemany i el Japó va envair i conquistar Singapur. Un cop acabada la guerra Singapur es va annexionar a Malàisia. Quan un temps després Malàisia va aconseguir la independència, Singapur també ho va fer però de Malàisia.
Reflexió
Singapur és un país increïble pel que fa a la seguretat, organització, educació i menjar, però hi ha una cosa de la qual no es parla. I és que un dels països més avançats econòmicament, més moderns i tecnològicament avançats, no es pot permetre el luxe de que la gent digui que és una dictadura en cobert.
Bé, en principi és una democràcia. Tot i que el president del govern porta des del 1959 “guanyant” eleccions. No hi ha gaire llibertat de premsa, per no dir cap. Si comets un delicte lleu, t’engarjolen i no tens dret a una trucada ni un advocat, et poden arribar a deixar lliure al cap de dos dies sense més explicacions…
Albert i Ànnia