Quan som petits hi ha una sèrie d’animals que sovint ens fascinen, de moltes formes i de moltes maneres. D’animals fascinants a la terra n’hi ha molts, moltíssims. Des del magnífic “rei de la selva”, el lleó (tot i que no viu en les selves…), passant per les balenes o els dofins.
Avui no toca parlar d’aquests animals, avui tenim tota l’atenció posada sobre el pingüí, i no qualsevol tipus de pingüí, sinó el de Magallanes. El pingüí de Magallanes és un ocell marí, que com tots els de la seva espècie no vola, i fou un dels primers pingüins que va ser vist per l’home europeu. I a veure si endevineu qui va ser el primer a veure aquest animal? Van ser els expedicionaris capitanejats per Fernando de Magallanes! (Qui ho hagi endevinat que ho comenti ;)).
Voleu saber més dels pingüins de Magallanes? Doncs bé, ara us explicarem una mica tot el que vam aprendre a la Reserva Natural de Punta Tombo (costa atlàntica Argentina), que és a on van aquests animals en èpoques reproductives per òbviament, reproduir-se.
Aquests animals són una espècie monògama, formen parelles estables i la mantenen durant varies èpoques reproductives, és a dir, varis anys. A primers de setembre comencen a arribar els mascles a la zona de reproducció, i atenció a això, que ens va deixar fascinats: busquen el mateix niu o cova on van reproduir-se l’any anterior! Uns dies després arriben les femelles i comencen a festejar…
Una altra cosa que ens va agradar molt és que un cop tenen els ous, de 1 a 3, els incuben alternativament. Un cop neix la cria (als 40 dies), també s’alternen per anar a buscar menjar, peixos petits i calamars, i protegir-lo dels depredadors. En definitiva, els pingüins no són tant diferents dels éssers humans, ja que nosaltres en principi també som monògams (en principi), i també protegim les cries, tot i que en comptes de 40 dies a vegades són 40 anys.
Albert i Ànnia