Després de la nostra visita a la capital tailandesa, el nostre pròxim destí fou Ayutthaya.
Actualment Ayutthaya no és més que una illa-ciutat al centre del país. I sí, diem illa-ciutat ja que té la particularitat que està envoltada per tres rius, que fan que quedi aïllada formant una illa.
Això ara és una simple curiositat, però antigament va propiciar que tingués unes muralles naturals que van ajudar a fer del regne d’Ayutthaya el més important en tot el sud-est asiàtic durant més de 4 segles.
L’imperi d’Ayutthaya
Tot comença amb la caiguda de l’imperi de Sukhothai (el més important de la zona cap als segles XIII-XIV). Amb la pujada al tron de Ramathibodi I, comença l’època més important i gloriosa dels Ayutthayencs.
Tenien uns grans dots bèl·lics. N’és un exemple el fet que van aconseguir conquerir Angkor (la 8ª meravella del món, a l’actual Cambodja), quan ningú ho havia aconseguit mai abans. I no només ho van fer un cop, sinó que van ser-ne dos.
El seu sistema governamental, no era el més eficient. Quan conquerien un regne dels molts que hi havia al sud-est asiàtic, en deixaven el governador o rei que hi havia com a vassall. Conservava el “càrrec” i el seu exercit a canvi d’un impost. El problema venia quan el vassall moria i pujava l’hereu a manar. Sovint, el nou inquilí es revoltava i l’exèrcit Ayutthayés havia d’anar a apagar el foc. Aquest problema a la llarga va acabar per enfonsar l’imperi.
Durant els anys de predominança de l’imperi d’Ayutthaya, el seu exèrcit es va enfrontar a infinits de regnes diferents, però amb el que més rivalitat i odi hi havia era amb l’imperi birmà. Situat a l’actual Myanmar, era un dels imperis dominadors de la zona, fins hi tot van arribar a dominar el regne Lanna, situat a l’actual Chiang Mai (Tailàndia). Cosa que els nostres protagonistes no van arribar a fer-ho mai.
Tanmateix, en el moment de màxima expansió de l’imperi i amb l’ajuda dels portuguesos, van conquerir parts de Birmània/Myanmar.
Finalment al segle XVIII, una crisi econòmica i militar va ajudar a que els birmans arribessin fins a la mateixa Ayutthaya; provocant així la caiguda d’un imperi que va dominar més de quatre segles el sud-est asiàtic.
Com a conseqüència d’aquest llarg domini i de l’adhesió d’innumerables cultures, l’Ayutthaya actual és un molt bon lloc per a gaudir de ruïnes i temples.
Ruïnes d’Ayutthaya
Wat Maha That
Situat a l’antic palau reial, actualment no en queden ni els fonaments. Hi podem trobar una de les fotos més famoses de la ciutat:
Són moltes les històries al voltant d’aquest cap de Buda “empresonat” dins de les arrels de l’arbre. Per exemple, es comenta que era el cap d’una escultura de Buda, que amb el pas del temps es va anar deteriorant fins que el cap es va despendre del cos. L’arbre, per evitar que el cap caigués i quedés esmicolat, el va agafar i el va acollir dins seu.
Cert o fals són històries que envolten la mística d’un lloc molt especial.
Wat Phra Sri Sanphet
Antigament formava part del palau reial i era el temple més important del regne. Les tres stupes (torres) es van crear per tal d’acollir-hi tres dels reis més importants de l’imperi.
Wat Lokaya Sutha
No és un temple, ni un palau, simplement és un Buda de 42 metres de llarg per 8 metres d’altura. Tot i que les dimensions no en són el més espectacular, ja que antigament estava envoltat per capes d’or. Els birmans, al conquerir la ciutat, es van emportar els més de 250 kg d’or que cobrien el Buda.
Wat Chaiwatthanaram
Situat fora de l’illa hi trobem el temple més ben conservat i més “nou”, ja que data de 1630. D’estil Khmer (estil d’Angkor de Cambodja), la torra central de 35 metres, provoca respecte i admiració. Envoltada de vuit pagodes que el protegeixen, li donen al temple un caire de grandiositat que fa que sigui un dels millors de tot Tailàndia.
Tot això i molt més forma la ciutat d’Ayutthaya, patrimoni de la Humanitat.
Albert i Ànnia